L’expressió corporal és un llenguatge per mitjà del qual l’ésser humà expressa sensacions, emocions, sentiments i pensaments amb el seu cos, integrant-los amb els seus altres llenguatges expressius com la parla, el dibuix i l’escriptura.

L’expressió corporal afirma el concepte de l’ésser humà expressant-se a si mateix amb si mateix, sense necessitat de recórrer a elements o instruments.

L’individu és ell mateix i a la vegada és l’ instrument amb què s’expressa.

L’expressió corporal està integrada al concepte de moviment conscient. Entenem per moviment conscient una resposta corporal a determinades motivacions. I per moviment conscient l’entenem també com a dansa. “Rascar-se” també és una resposta corporal, però ningú podria dir que rascar-se per calmar un picor sigui dansa. Tanmateix, aquella persona que es rasca de forma organitzada i rítmica amb una finalitat expressiva i comunicativa determinada, pot transformar el caràcter funcional de rascar-se en una “dansa del rascar”.

La dansa no sols és una còpia o imitació de creacions alienes, sinó que la dansa és també creació personal, que està propera a les possibilitats de tota persona, ja que es basa en el nostre cos i els seus moviments funcionals, però amb una categoria més: la creativitat.

La dansa engloba també la possibilitat de donar cos a imatges, fantasies, idees, pensaments i sentiments.

“La dansa és l’expressió corporal de la poesia latent en tot ésser humà”. 

És un llenguatge per mitjà del qual l’individu pot sentir-se, percebre’s, conèixre’s i manifestar-se. És un aprenentatge de si mateix: saber què és el que l’individu sent, què vol dir i com ho vol dir. Aprenentatge de si mateix: l’ésser humà és per naturalesa un ésser espontani que posa en joc a cada instant la seva capacitat creativa.

L’expressió corporal es manifesta en 4 nivells fonamentals que la persona te en relació a:

–          ella mateixa

–          amb altres persones

–          amb altres éssers vius

–          amb els objectes

LABAN

Rudolf von Laban (1879-1958), ballarí hongarès que va dedicar la seva vida a la pràctica, ensenyament i teoria de la dansa, va ser l’inventor del sistema d’anàlisi de moviment que aporta una alliberació als ballarins respecte a les diferents tradicions del moviment dansat practicada fins llavors. 

Amb la intenció d’elaborar una eina que faria possible la visualització o la imaginació i la posada en pràctica d’un ventall de gestos més ampli que el del ballet, Laban va determinar una manera de descriure l’espai rodejant el cos, des d’ on es poguessin extreure noves combinacions de gestos (anomenat Kinesfera).  

La Labanotació és un sistema per analitzar i registrar el moviment humà. El seu inventor Laban va ser una important figura en la dansa europea moderna.  Serveix per a registrar tota classe de moviments humans i no està vinculada a cap estil específic de dansa. Tal com la notació musical, consisteix en una sèrie de línies verticals que formen la partitura i aquesta es llegeix de baix a dalt i es basa en la kinesfera o espai virtual que rodeja el cos.

La notació Laban no pressuposa cap organització de la postura del cos. Es limita a descriure (de manera suficientment completa i coherent com per permetre llegir sèries o fraseigs de dansa), rastres d’un imaginari geomètric que cal interpretar, integrar al propi cos i deixar madurar, per poder fer renéixer la vertadera dansa: la del cos viu i sensible de l’experiència.  

Laban ens parla de les qualitats de moviment i comença definint quines són les vuit accions bàsiques de l’esforç: pressionar, colpejar, retòrcer, fendre en l’aire (travessar), lliscar, teclejar, flotar i espolsar.

En cada una d’aquestes accions bàsiques canvia la relació de la força amb que s’executa, amb la direcció del moviment, el pes i el temps. 

Per a Rudolf von Laban les accions de treball, amb les eines o instruments de que se serveix l’home per a portar-les a terme, són específicament humanes i constitueixen una font d’anàlisi dels esforços musculars, graus d’intensitat de les contraccions i relaxacions, repeticions, etc. Són una síntesi del mon del moviment. 

Existeixen altres accions quotidianes com la gestualitat de la cara o d’altres petites zones corporals acompanyant les paraules, amb gestos d’indicació, que són gairebé sempre inconscients i que acompanyen “com una ombra” a una acció específica. Aquestes expressions facials i de mans són bastant característiques de l’esforç personal dels individus. 

Els elements d’esforç que composen els moviments quotidians i els del treball, són idèntics als que denoten els estats d’ànim o emocionals. Això significa que les combinacions d’aquests elements reflecteixen dos aspectes: l’extern de la vida diària, per un costat, i els processos de l’interior de l’home, per l’altra. 

Segons Laban “les característiques de l’esforç de l’home són molt més variades i variables que les dels animals”. Remuntant als balls mímics dels pobles primitius, una de les seves més conegudes formes és la imitació del moviment animal. Aquesta imitació permet entrar en la qualitat de l’esforç animal; cada espècie realitza combinacions limitades d’esforç, i les ha mantingut a través de generacions.

A partir d’aquestes idees, Laban va definir la essència mateixa de l’expressió pel cos com: “La capacitat personal de canviar la qualitat de l’esforç, o sigui, la manera d’alliberar l’energia nerviosa, al variar la composició i la seqüència dels seus components, juntament amb les reaccions d’altres a aquests canvis”. 

KANDINSKY: Línies, corbes, cercles, geometries, colors, tonalitats, textures, formes i espai, és una clara visualització dels efectes que la música poden causar sobre la nostra ànima, el nostre cos i el nostre pensament. 

F.M.ALEXANDER: Tots els actes són reaccionats a un estímul rebut pels mecanismes sensorials, cap a actes que es pot catalogar en mental o físic (sempre % degradació de les dues). L’activitat humana és bàsicament un procés de reaccionar incessantment als estímuls rebuts de l’interior i exterior d’un mateix. (llibre: “El uso de si mismo”)

ADORNO: “Per entendre l’art abstracte és com si ens trobéssim davant d’un llenguatge que s’ha perdut els codis que el configuren.” (exemple pel·lícula Truffaut “El niño salvaje”).

Jean Paul SARTRE: (llibre: “El ser y la Nada”) L’home està condemnat a ser lliure. L’home es descobreix existint, havent de decidir què ha de ser ell, per ell mateix.

NIETZSCHE:  “Un dia que no has ballat, un dia que has perdut”. “ Només creuré amb un déu que sàpiga ballar” 

J.PALAZUELO “La forma és la figura de l’energia”. 

MAX VON BOHEN: “La dansa neix dels impulsos emocionals i de la improvisació.”

H.RUGG: “Només l’home pot crear perquè només l’home te la capacitat de convertir els signes en símbols”.

Laurie BOOTH: “Si hi penses, el cos humà està molt limitat. En cada cultura, en cada moment de la història, en cada lloc, seguirà essent la mateixa forma. És l’objecte més profundament familiar, així que com a coreògraf el talent està sempre en com fer que l’aspecte de la persona sembli que no ha estat vist abans.”

MERCE CUNNINGHAM: “ Allò que m’interessa és com col·locar-me en una situació desconeguda i llavors trobar una solució, una sortida”. 

“Per mi el subjecte (objectiu) de la dansa, és la pròpia dansa. No es tracta de representar una altra cosa ni psicològica, ni literària, ni estètica. Està molt més relacionat amb l’experiència de cada dia, la vida diària.“

GLEN TETLEY: “La funció de la música és allunyar-nos de la tirania del pensament conscient. Realment m’agrada la música que fa això, descendeix fins al centre de les entranyes. Crec que és allà on neix la dansa també.”

BALANCHINE: “És com el cafè, mai te tant bon gust com la seva olor.”

AKRAM KHAN: “Saber coreografiar no és res en absolut. Imaginar-ho és tot. La paraula coreografia implica una multitud de responsabilitats. És el creador, dirigent, guia, oient, la mare. Per mi ser coreògraf és ser un conta contes.”

HARKUI MURAKAMI: “No m’he mogut d’aquest cos que sóc jo mateix. Amb un sol clic, la meva existència pot encaixar perfectament dins els límits d’aquest cos i quedar-s’hi tancada. Ja és això. Sóc on he de ser.”

OMAR KHAN: “La vida de cada dia no deixa de ser un conjunt de rutines unes quantes seqüències de moviment que ens identifiquen, repetides, en ritmes i amenitzades (enriquides) per contrapunts” 

? : “És lliure poder ser creatiu, només pot manifestar-se quan no tenim por a la crítica, al què diran”. 

GOETHE: “L’acció creadora orienta a l’home proporcionant continuïtat en la seva existència.” 

DALCROZE “la forma d’un moviment depèn de les sensacions i de la relació entre la força, el temps i l’espai. La música no la sent només l’oïda, sinó tot el cos”. (Mother-sole, 1920, pàg.23)

És l’artista que busca fer de l’organisme sencer el que es pot anomenar l’oïda interior (J.D 1898, p.10).

“L’ instrument musical per excel·lència, el cos humà sencer, és més capaç que qualsevol altre d’interpretar els sons en tots els seus graus de durada”. (J.D. 1919b, p.143)

Un estudi anomenat MRI (Resonància magnètica funcional) que  escaneja el fluir de la sang en el cervell, va demostrar que l’exposició d’una persona a varis intervals musicals basats en les proporcions pitagòriques, influiria enormement en les diferents àrees del cervell. 

Aquests intervals musicals poden ser definits com proporcions de les freqüències de dos tons i que corresponen amb els intervals que la civilització occidental ha jutjat com els més agradables.

Les proves descobreixen que en els musics ben entrenats, s’observen en activitat cinc àrees del cervell al interpretar aquests intervals.

Aquestes cinc àrees són: àrea frontal inferior, temporal superior (còrtex auditiu), frontal mig, parietal inferior i el solc (surco en castellà) anterior (coneixement racional).  En les persones que no han tingut un entrenament musical s’observa que sols una àrea del seu cervell s’activa sota els mateixos patrons i és l’àrea frontal inferior.

Cal parlar dels efectes de les ones produïdes pel nostre cervell, és una activitat elèctrica que es mesura la seva freqüència en Hertzs.

Tenim diferents tipus d’ones cerebrals:

– Ones BETA: són les més ràpides i són testimoni de la nostra activitat mental quan tenim els ulls oberts i observem l’exterior i dels pensaments que travessen l’esperit. Quan estem nerviosos per pensaments compulsius, es diu que estem en un estat d’hiperactivitat, aquest estat correspon a les ones “BETA dolentes”. Pel contrari, quan el nostre cervell opera a gran velocitat però amb lucidesa, nosaltres estem llavors amb presència d’ones “BETA bones” les que testimonien una lucidesa mental extrema, estats d’intuïció pura.

– Ones ALPHA: les produïm quan tanquem els ulls i relaxem la nostra activitat mental. Són ones més lentes que testimonien un estat de calma, de pau interior. La nostra imaginació pot exercitar-se favorablement quan entrem en Alpha, i podem visualitzar escenes sobre la pantalla del nostre psique, entrem llavors, en una espècie de terreny mogut, que ens posa en contacte amb zones del nostre ésser interior de les que no teníem vertadera consciència i amb informacions en estat latent.

– Ones THETA: són ones encara més lentes, són la causa dels estats d’extrema creativitat, quan les solucions sorgeixen sense esforç aparent, Eureka! i ens submergim en les profunditat inconscient del nostre esperit. Però les ones Theta tenen una altra peculiaritat: ens posen en contacte amb records que havíem rebutjat i estaven en el fons de nosaltres mateixos, records d’emocions fortes… De fet, aquestes ones Theta, ens ofereixen la possibilitat de “netejar” i reintegrar”, unint aquestes memòries o fragments del nostre ésser del que estàvem momentàniament allunyats, als que havíem enterrat. D’aquesta manera trobem el camí a llocs oblidats o rebutjats de nosaltres mateixos, ens unifiquem i podem, així, obrir-nos al que es podria anomenar una “súper consciència creativa”. Les ones Theta són l’auxiliar indispensable del desenvolupament de les capacitats superiors del nostre ésser.

– ONES DELTA: són les més lentes. No les posem en acció, en la majoria dels casos, fins que no ens sentim en perill i el nostre esperit es mobilitza per trobar solucions immediates. “Escanejarem” l’entorn amb aquestes ones molt lentes, procedents del nostre inconscient com un radar amb el fi de trobar les solucions miraculoses que necessitem o per sondejar el que l’individu, que està davant nostre, pensa i conèixer les verdaderes intencions. Tot el món, produeix, un dia o un altre, aquestes ones, però la aposta és aprendre a desenvolupar-les, a reconèixer-les per estar atents, ser mestres de nosaltres mateixos i conscients de les nostres possibilitats reals.

ESTAT DELS ULLS, abans d’escoltar música: VERMELL =  THETAZ  VIOLETA =  ALPHA.

ESTAT DE MEDITACIÓ, sense música

COMENÇAMENT D’ESCOLTAR MÚSICA

La figura nº6 indica una activitat molt marcada per les freqüències Alpha i Theta. La figura 21 mostra les freqüències que corresponen a la telepatia i la comunicació extra sensorial.