El ritme de la vida, ritme intern i ritme extern
Per viure i desenvolupar-se, el cos necessita satisfer un cert nombre de necessitats i seguir certs ritmes. Si ens allunyem d’aquests, creem conflictes que poden arribar a ser l’origen de patologies. Cal doncs, aprendre a gestionar millor aquests conflictes, a estar a l’escolta del propi cos i de les seves senyals d’alarma, amb la finalitat d’estar en un “bon ritme” durant el llarg de la nostra existència.
Cada persona tenim un moviment i un ritme propi. La consistència i la forma del nostre cos poden determinar aquest moviment en tant que matèria, però el que realment el fa moure és l’ànima i el pensament.
Quan deixem que sigui l’ànima que mou el cos, parlem de ritme intern. El cos segueix el seu propi ritme. Aquest pot venir donat pel ritme biològic que ens determina les necessitats físiques de cada moment. Però alhora pot venir també determinat per el ritme emocional.
El pensament pot ajudar a autosuggestionar-nos, ja sigui visualitzant les diferents parts del nostre cos, sentint el cos, escoltant les tensions i també el benestar d’aquest. Gràcies al pensament podem arribar de manera conscient a un estat de consciència del cos molt més elevat que la sensació física.
Serà la relació del moviment amb la música, el ritme extern, que ens permetrà treballar les diferents qualitats de moviment i descobrirem la seva musicalitat.
La noció de ritme de vida, es recolza amb el ritme de les necessitats. En efecte, per a existir i construir la seva futura personalitat d’adult, l’infant, més tard adolescent, necessita satisfer un cert nombre de necessitats fonamentals.
L’activitat física cal que ocupi un lloc primordial dins la construcció de la personalitat, alhora que aporta una gran contribució a la satisfacció de les necessitats fonamentals i essencials.
Doncs una persona és sana dins un cos sa, si estem ben preparats, conforme a les nostres capacitats individuals i en funció de les nostres possibilitats en un moment donat, si coneixem els nostres límits, podrem estar millor, vivint al nostre ritme.
Ja siguin ritmes biològics o sintètics, aquests són presents durant el llarg del dia. Aquest dia és un ritme de base mitjà, globalment estable, en el qual s’hi recolzen els altres ritmes: el ritme dels menjars, del treball o de les vacances. Totes les persones es troben influenciades per aquests ritmes externs, que ens governen com els ritmes dels anys o de les estacions de l’any. Alhora també marquem ritmes les celebracions, ja siguin d’aniversaris o d’altres.
Com a ritmes biològics existeixen el del cicle del son, el cicle del cortisol, el cicle menstrual, el ritme cardíac o respiratori, etc.
El ritme és “el compromís entre la força i la resistència” (Base teòrica musical de la rítmica Jaques Dalcroze,Jaques-Dalcroze, 1907, Ginebra , Suïssa). És la base de totes les manifestacions vitals i és l’expressió individual. Així doncs, la mateixa acció, executada per dues persones diferents, tindrà una durada, una importància i un significat diferent segons el ritme de la persona que el realitza.
“L’ instrument musical per excel·lència, el cos humà sencer, és més capaç que qualsevol altre d’interpretar els sons en tots els seus graus de durada”. (J.D. 1919b, p.143)
El ritme neix del repòs i de l’activitat i de tots els matisos que ens fan passar d’un a l’altre.
La noció de ritme és antiga, doncs els xinesos ja havien descrit els ritmes energètics al llarg del dia. D’aquí també en sorgeixen el ying i el yang.
Per estar en bona forma, cal que els ritmes físics, psíquics i afectius estiguin equilibrats, han de ser el més regular possibles. Els ritmes del nostre organisme, que fan el ritme de la nostra vida, han de ser doncs com un llarg i tranquil riu que flueix. En totes les activitats físiques, és important de tenir un ritme d’entrenament i de menjar el més regular possible. En la dansa, acostuma a ser un dels principals problemes, que dóna pas a una certa fragilitat física i psíquica.
També cal fer una especial referència a Edward Hall i concretament al tema que tracta el seu llibre “The Dance of life”: L’essència del ritme en les persones, en el seu desenvolupament individual i el ritme en relació amb altres persones en l’aprenentatge i en la dansa.
Ens parla de la paraula “assaig”, terme ideat per William Condon per descriure el procés que succeeix quan dues persones estan en sincronia. Defineix el ritme en les vides individuals, en el procés de desenvolupament i en relació amb les altres persones del nostre entorn, però sobretot podem veure sincronia amb les altres persones en la dansa i en la música. Defineix la música com un emissor altament especialitzat de ritmes que ja existeixen en l’individu. D’aquí parla de la relació de les ètnies i la seva música, entenent la música com una extensió extraordinària de ritmes generats en els éssers humans i també succeeix amb el moviment, el ritme d’aquest i la dansa.
Edward Hall exposa la seva creença que existeix algun ritme bàsic de la vida (un ritme molt exacte, que podria definir-se utilitzant termes musicals) i que no sentim perquè ens ho impedeix la nostra moderna consciència “del cervell esquerre” (referint-se a la recerca de la raó).
L’estructura del temps de les diverses seqüències del moviment corporal ens condueixen a la capacitat d’organització temporal que solem entendre per ritme.
El ritme no és simplement un factor perceptiu, si no que te un paper important en la majoria dels moviments que fem de manera automàtica, a nivell inconscient.
D’aquesta manera detectem l’existència de tres sistemes que intervenen en el desenvolupament de la capacitat rítmica:
a)
La percepció rítmica: originada per una reacció immediata a un estímul sonor. Existeix una sincronització entre l’estímul sonor i la resposta que donem, fruit d’una reacció i anticipació a una melodia o ritme concret. És un procés que es va edificant i millorant al voltant dels 7 anys.
b)
La consciència del ritme: dels tipus de formes rítmiques, és el fruit dels processos d’assimilació, distinció i comprensió de les estructures rítmiques. Tot aquest aglomerat és la base d’una bona organització temporal que podríem denominar com l’horitzó temporal propi de cada individu, originat per la representació mental de dades temporals passades i futures.
c)
L’execució del ritme: és l’últim nivell de la capacitació rítmica que, depenent de l’aprenentatge, fa que siguem capaços d’elaborar conductes complexes i voluntàries.