La meva naturalesa és observar, a casa, a classe, al carrer, a les famílies, a la plaça, a les botigues…com cada persona per fer una mateixa acció estava més o menys estona i la feia de diferent manera. M’atreia molt, tenia molta curiositat.
També recordo molt bé els anys a l’escola, com el meu ritme era molt diferent al dels altres i interiorment, li posava música al meu moviment.
La primera vegada que ho vaig exterioritzar de forma creativa fou l’inici d’una llarga recerca sobre el moviment i el so.
El primer que vaig observar, era com el ritme del meu moviment era canviant, i aquest tenia una connexió en harmonia amb la naturalesa.
La lentitud del moviment, donava espai a sentir la meva respiració, ampliava la percepció dels estímuls de l’entorn i el conjunt d’aquests elements els identificava com a Ritme Intern.
La meva curiositat, em va portar a investigar, per a trobar les paraules que definien allò que experimentava i vaig coincidir amb autors que ja parlaven del mateix, en un diferent context social i històric.
Pels grecs, la dansa tenia una essència religiosa i era un do dels Immortals i un mitjà de comunicació amb ells. Ho afirma Plató: “l’ordre i el ritme, són característiques dels deus, ho són també de la dansa. En el món de la dansa és la creació directa de la Musa amb el seu aspecte trino: poesia, música i moviment.”
La dansa és divina perquè dóna alegria. Per a Sòcrates, la dansa és un exercici que “dóna al cos proporcions justes”. És la font de la bona salut.
Plató en la seva obra de l’any 390-370 aC, la República, parla del concepte d’ Harmonia que es defineix com la correcta combinació i unió de les diverses parts que conformen un tot, ja siguin notes de música, persones amb una mateixa opinió o en l’art. Ens parla de l’harmonia entre l’ànima, el cos i el pensament.
Aquest tema apareix en la seva obra, però el tema central d’aquesta és la justícia i en fa un estudi des de la centralitat de l’ànima.
Les 3 parts de l’home són l’ànima, el cos i el pensament. Aquestes 3 parts han d’estar en harmonia per a que la persona sigui justa amb si mateixa i amb una altra persona.
Plató també fa referència al Ritme intern i extern de les persones i diu que en són coneixements i que per tant, es poden aprendre.
En fa referència quan parla en la República que l’educació musical hauria de ser essencial. Creu que la música inclosa en la educació tindrà la conseqüència que la persona tindrà més claredat, percebrà les diferències, els defectes i la bellesa a través de la seva ànima.
Després d’educar a la música, Plató proposa educar a la gimnàstica, per treballar un cos, de forma senzilla i equilibrada. Doncs una persona que només treballi la gimnàstica es convertirà en una persona forta i dura, i una persona que treballi la música es convertirà en una persona feble. Per això la importància de treballar les dues, per trobar l’equilibri i l’harmonia del cos i l’ànima.
Plató defineix la dansa com a la dimensió ètica de la educació física i fa especial atenció a la seva incidència en la formació del caràcter i la personalitat.
La importància del treball de la dansa en l’educació, la gimnàstica i la música, Plató la defensa davant qualsevol canvi en el sistema escolar, i diu, que cal defensar-les per a que siguin inalterables i per tant bàsiques per a l’educació de l’individu.
Al llibre de José Antonio Marina, la Teoria de la Intel·ligència creadora descriu com es realitza la construcció conceptual i la organització dels coneixements.
Defineix la intel·ligència com la capacitat que te aquesta de crear – se a ella mateixa, a través de la percepció, la memòria, la imaginació i els sentiments enllaçats per les competències i els dominis.
És saber pensar, però també, tenir ganes o valor per posar-se en l’acció present, ajustant-se a la realitat dirigint la nostra activitat mental. Ens parla de l’exemple que un nen intel·ligent no és el que treu bons resultats en una situació anormal, imposada, estimulant o estressant, com en un test, sinó el que els treu en situacions que ell mateix ha de fer interessants.
Marina en aquest llibre parla que la transfiguració del moviment muscular per la intel·ligència ens permet de parlar de la seva poètica. La dinàmica del moviment en la dansa, constitueix la estructura bàsica de la creació, doncs l’organisme és un sistema en continuo moviment.
Marina parla en aquest moment de l’esquema d’acció que funciona com un esquema de reconeixement. Dels quals coneixem més els seus resultats que no pas la forma d’actuar. Quan ens aixequem per agafar un llibre, el cos realitza els moviments adequats, sense necessitat de decidir conscientment si començo a caminar amb el peu dret o amb l’esquerra.
Els centres de regulació musculars han après a realitzar esquemes de moviment, que són també l’element invariable en una multiplicitat. És a dir, una mateixa acció pot realitzar-se de maneres diferents, cada una de les quals posarà en joc diferents sistemes musculars. En cada cas, els moviments musculars seran completament diferents i el resultat es mantindrà invariable.
Marina segueix encara explicant sobre el tema que quan posem en marxa un automatisme muscular, es produeix un moviment que contínuament va essent comparat amb un patró. Si el moviment és correcte, continua i si és incorrecte (per exemple, perquè es perd l’equilibri) el sistema s’encarrega de corregir-lo. Per realitzar aquesta funció, el cervell necessita rebre informació sobre com està realitzant-se l’acció.
Així doncs, sense adornar-nos compte, el sistema nerviós compara els moviments musculars realitzats amb el projecte muscular en curs.
Les funcions intel·ligents necessiten un cert nivell d’activació, sense el qual el subjecte cau en un estat crepuscular d’adormiment i torpor. El que sorprèn és que el sistema es pot activar en dues direccions: de baix a dalt i de dalt a baix. Els nuclis basals del cervell poden activar la cortesa i la cortesa pot activar els nuclis basals. Fins a cert punt, la intel·ligència pot determinar el nivell d’activació.
Així doncs, la intel·ligència pot gestionar parcialment la energia del subjecte. Els atletes dediquen cada cop més temps a la preparació psicològica, perquè saben que la concentració millora el seu rendiment. La imaginació i el llenguatge influeixen en el sistema muscular. Les tècniques de relaxació són un exemple patent.
En aquest llibre Marina fa una referència sobre Piaget i li vull fer especial atenció pel que fa a una de les eines més importants en l’ensenyament, el somriure.
Marina diu que per a Piaget el somriure és marca d’assimilació recognitiva. És a dir, que somriem al reconèixer. El somriure és un indicador del plaer que produeix el seu mestratge.
“No és l’agilitat, ni la potència, ni la rapidesa de les nostres facultats mentals el que ens defineix, sinó la manera com configurem amb elles la nostra llibertat.” (Jose Antonio Marina)
L’ús d’imatges de l’anatomia del nostre cos i l’aplicació d’exercicis per a la sensibilització i preparació del cos de manera suau i respectuosa per al moviment, en serà el primer camí cap al treball del moviment.
Són 3 els eixos principals de l’Anatomia i la seva integració al moviment: la respiració, el sistema nerviós i la columna vertebral.
Respiració : Respirem oxigen i expulsem CO2. Comprendre els processos de la cinètica respiratòria és l’ inici de la comprensió del moviment. La respiració pot ser voluntària o involuntària.
El diafragma és el gran múscul que de manera involuntària (nosaltres no hi participem activament), funciona per a la respiració vital.
Mentre que pot funcionar de manera voluntària (on nosaltres participem en la contracció i relaxació del múscul) per tal de treballar la respiració pulmonar i la seva relació amb el moviment intencionat.
El diafragma s’assembla a una espècie de cúpula, composta per una part central tendinosa, el centre frènic i fibres musculars perifèriques, disposades en forma radial.
Sistema nerviós: L’explicació de la relació del cervell amb el sistema nerviós amb el moviment i la imatge del sistema nerviós ens ajudaran a entendre com el cos està fisiològicament creat, de manera que a través de les sinapsis neuronals, envia la informació de l’execució de l’acció.
Columna vertebral: La columna vertebral és l’eix principal del moviment. Conèixer la seva composició anatòmica és important per a tenir la seva imatge.
Està formada per 7 vertebres cervicals, 12 de dorsals i 5 de lumbars. Comprenent que cada una d’elles tenen unes capacitats de moviment diferents.
Els moviments de la columna vertebral es poden realitzar en 3 plans:
- En el pla sagital: moviment en davant = flexió i moviment en darrera = extensió.
- En el pla frontal: moviments laterals, anomenats inclinacions laterals.
- En el pla transvers: moviments de rotació.
La relació de l’estructura òssia amb la seva musculatura, micro- musculatura i macro- musculatura ens permetrà comprendre també les possibilitats de moviment de la columna vertebral i la seva relació amb les extremitats superiors i inferiors.
La sinèrgia entre el que sent el cos i el que pensa la ment sembla un gran problema per a la nostra cultura, que programa a l’individu per a que pensi en termes idealistes i simplistes respecte a la complexitat dels seus sentiments i emocions.
La cultura Seitai m’ha permès descobrir la recuperació de la vitalitat del moviment espontani:
L’esquema corporal és la representació mental que tenim de nosaltres mateixos.
Aquesta imatge l’anem assolint a poc a poc en el temps a partir d’uns elements que en són molt importants per a la seva constitució com són:
- La Sensibilitat interoceptiva, exteroceptiva i propioceptiva:
Les sensacions interoceptives són els budells, la ingestió de líquid i menjar per la boca i l’excreció.
La sensació exteroceptiva és la que descobrim a partir del tacte, primer les mans, després els peus i mica en mica la resta del cos.
- To muscular: És el grau de tensió permanent que te la musculatura i aquesta es va tonificant en funció de la necessitat.
El desenvolupament de la musculatura interna segueix dues lleis: la cefalo-cabal (comença pel cap i acaba als peus) i la pròximo-distal (de motricitat gruixuda a fina).
- Lateralitat: La lateralitat parteix el nostre cos en dues meitats, i una d’elles te tendència sobre l’altra. Podem trobar-nos en lateralitat absoluta (el mateix costat) o lateralitat relativa (combinat).
El fet de conèixer el nostre esquema corporal permetrà tenir seguretat.
L’autoestima també afecta en la construcció de l’esquema corporal, allà on no arriba la consciència de nosaltres mateixos hi posem la dels altres.
El treball del moviment és important per a les persones aportant benestar personal, afectiu i social.
Treballar la consciència de les sensibilitats és un primer pas per a persones que no hagin seguit un desenvolupament respectuós en el seu temps i després seguir els impulsos que provoquin aquestes sensacions serà el següent pas per a moure’s.
Prendre consciència del to muscular i equilibrar-lo de forma que estigui preparat per a l’acció però de forma relaxada.